Resten 31 dies. Patim perquè volem!

Per fi! El cultiu de contrast ha donat negatiu, estic net. Ara només em cal no patir cap altra malaltia, perquè la data s'acosta i no és qüestió d'anar fent el tonto. Ahir vaig fer dues hores i mitja a una mitjana de 130 polsacions i 90 pedalades per minut. He baixat l'alçada del sillí a 77,2cm, la tenia en 78. Dijous provaré.
Bona tarda i fins aviat.

Resten 33 dies. Una altra setmana al davant

Després d'un parell de dies d'entrenaments, no està mal, comencem setmana. Hui vull anar a Xàtiva, he de comprovar la bici de carretera i potser quede per dur la BTT i preparar-la pel camí. La de carretera li boten els canvis, portser del cable, de la cadena, de... no ho sé, però a les rampes dures no podia emprar el 21-23-25 i collons! amb el 19 pujant Tollos es difícil, almenys per mí.
La volta del dissabte em va semblar com un pas de setmana santa, sí, una processó... hi havia companys que semblava que estalviaven forces i encara no sé per a què... juas juas... Perquè el diumenge van arribar encara més lluny del cap... o sigui... la por...és la por. Apa, no va estar mal de tota manera. El dissabte a Tàrbena!

Resten 36 dies. Quin solet més bo!

Això, ahir ja va fer sol i hui també. Espere que demà ens deixe entrenar, per si de cas ahir vaig fer sessió doble, matí a les 8:45 - 66km en 2,20 i vesprada 15:00 - 65km en 2,18. Les cames s'ho noten, jejejeje, apa no hi ha pena sense dolor.
Hui vaig de p.c. perquè l'estrés acasa alguns departaments, però no passa res, a per ells!!!

Resten 38 dies. Un ullet de sol

Hui veiem de tant en tant al sol. Demà millorarà segons les previsions i potser dissabte torne a ploure. Res i avant. La idea és entrenar demà pel matí i potser de vesprada, es dir, doble sessió. El dissabte volem fer la volta per Tollos, café i barretes s'acabat esmorzar. Alguna rampa de més del 15% des de Tollos a Beniaia, una pujada continua des de Pego, Sagra, Orba, el portet, Murla, Benigembla, Castells, Famorca i Fageca i Tollos. Després quan surtim a la carretera de Vall de Gallinera tenim una baixada fins a Pego d'uns 35km i el plà reparador per tornar a Bellreguard. Si un té gana es dura. :-)

Resten 39 dies. Ja plou cargol...

Quina manera de ploure des d'anit. Aquesta primavera ha volgut entrar amb bon peu. Les ratges sòn d'escàndol, vinga que no s'ature però en coneiximent!.
Ara mateix els fallers dormen... la... ejem, potser tots no és clar, jejeje.
Recorde amb nostàlgia els pirineus, sí sí. Per exemple la primera vegada que esperávem al Solour per veure passar als pros. Un passeig a les altures i després al punt de pas. I també com no, quan vam travessar des de Llançà a Hondarribia. Tot això es perquè va acostant-se el moment de prendre el Camí, segur...

Resten 40 dies. Dia de aigua i vent

El cèl ennuvolat ja ens indicava que no era un bon dia per la bic, però teniem l'esperança de poder entrenar una mica. En arribar a Orba i notar les gotes hem decidit tornar enrrere. Tot anava be, però amb vent de llevant/Mestral fort i molest. Sempre tinc por d'anar darrere quan fa vent, així que si no tinc força em deixe caure i vaig a la meva, mentre que si estic ben entrenat i vec que puc el que faig és anar-me'n cap avant. Hui ha estat un xicotet incident i és què el meu bon amic Juansa, durant un segonet, ha tocat la roda del de davant i se'n ha anat a terra. Menys mal que no res greu, encara que l'esglai no ens el lleva ningú. glups!

Resten 43 dies. Demà fons, hui descans.

Qui no ha creuat mai un ríu amb la btt?  A l'hivern si plou, hi han prou barrancs a la Safor, ens trobem de vegades davant de la necessitat de creuar a peu i sense sabates, :-))) Hi ha que arromangar-se els pantalons i treure els mitjons. La sensació freda del aigüa talla la circulació de la sang i només arribar a l'altre costat hi ha que exugar ràpidament els peus i fer-los entrar en calor. Més d'una vegada per voler creuar sobre la bici he acabat ben mullat i no només el peus, sino tot sencer! :-)
Hui he fet festa, res de esforç físic. Encara tinc molèsties a la cama dreta per la caminata i agulletes als bessons i m'he pres un antiinflamatori, i demà vam quedar en arribar a Castells de Castells ( Des d'Oliva hi han uns 40 quilòmetres i molts son cap amunt).
Espere que durant la resta del dia em recupere. Ja us ho contaré! :-)

Resten 44 dies. La primavera vol asomar-se.

Un dia d'aquests que la boira ho envolta tot, a l'any potser que hi haja un o com a molt dos dies així i també dura ben poc, de fet en quan hem arribat al portet de Sagra el sol era intens i el blau ni us conte.
La volta, la de sempre. Recorde que els dijous surtiem en bici uns pocs amics, uns pocs privilegiats, ho reconec, perquè tindre festa tots i cadascun dels dijous a l'any per poder entrenar és un privilegi. L'equip era format per Josep Boluda, Pep Martí, Jesús Ciscar i jo mateix. Durant el pas del temps, van afegir-se altres amics, Roger Raymond, Vicent el gasofa, el superpollo(arghhh), Ramon, Sergio, francesos vinguts de vacances s'unien en juliol i agost, etc... ara mateix si em deixe algú què em perdone, però ja fa uns anys que l'equip no té festa tots el dijous, :-))) però sempre hi ha un grup de gent que ix en bici el dijous com una costum ben arrelada, només s'ha d'anar al punt de sortida i apa. Uns seixanta km passant per Alcalalí a esmorzar, abans ho feiem en Xalò, ara al Porche en Alcalalí.
Un parell d'horetes, després he tingut temps de passar-me per l'Ibense(una geladeria) i fer-me el 'belmonte' amb els companys de feina. Les Falles aprofiten per tenir algún dia lliure, no diré res perquè em calfe sense trellat, :-))) Apa, a vore si demà trenim gana de donar una volteta tranquila i sol.

Resten 45 dies. El món faller

Les Falles i les mascletades, sí home sí! ací hi han falles també, perquè no? Valencians som i com si anara afegit als gens, coet amunt coet avall... que poc m'agraden els coets. Res fugim cap una altra banda i au.
Tinc les cames cansades, però intentarem jugar a tenis al vespre, si cap coet m'alcança... clar.

Resten 46 dies. Caminata oportuna

Hui hem sortit a caminar, m'agrada molt caminar... però no puc fer-ho ni amb sabates ni amb botes, he d'anar amb sandàlies, sí sí en sandàlies, en fi, hui hem sortit a caminar... 17 qm a peu. Apa, una foto del trajecte passat al sportstracker. I ànim, hui encara vec les coses borroses, supose que hi han efectes secundàris del antibiòtic.

Resten 47 dies. La lluita del cos...

Un cos humà és defèn sempre que pot. Diuen les llengües enteses què ens ataquen cada dia bacteris i virus, però que no tots arriben a afectar-nos. Ara sí, en quan un d'aquests és fa fort... ufff. Aleshores hi ha que ajudar al cos perquè sinó potser ho pagarem molt car. Després de patir febra prou dies, coentor i mal de ventre, em van fer un cultiu que ha donat positiu a un bacteri nomenat Eschirichia Coli. També diu a quins antibiòtics és resistent i a quins és sensible. Per sort i després d'anar a urgències, ja estaven tractant-me amb un el qual es sensible i per tant la millora ha estat comprovada. 5 dies duc i 5 me'n manquen i almenys he pogut entrenar, un rendiment baix però entrenar a la fi. Ara, entre que sí la pròstata i quelcom que he menjat o begut, em fan anar al uròleg. Be doncs hi ha que anar, amb cinquanta anys un deu fer cas al metge.

La vida, deia el meu avi, es una mentida...

Resten 50 dies. De bon matí actualització.

A les 7 del matí al tall. Hi havia que passar-li una actualització d'aplicació al servidor d'aplicacions. I clar, mentre és fa no pot hi haure ningú treballant, així que abans de les 8 s'ha d'aplicar. Res, en mitja horeta fet. De moment no hi ha queixa i sembla que ha anat tot be, Apa, ara cap a vore els resultats del cultiu, jejejeje.

Resten 51 dies. La mar també s'hi veu.

No sempre trobem ennuvolat el cèl, de vegades quan fem camí per les muntanyes la vista es clara, fins i tot potser un dia m'acoste dalt del Xillibre i capte una foto de Eivissa.

La Marjal Oliva-Pego, la Mar, Segària a la dreta. Pot fer-se més clar el dia... ja ho crec, una altra vegada tindrem més sort.

Resten 52 dies. Per fi un diagnòstic.

Sí sí, a la fi un anàlisi ha dit que tinc una infecció i m'han donat antibiòtic, almenys em sent una mica més tranquil. Divendres vorem el causant i si cal canviar l'antibiòtic. Però dijous rodarem un parell d'hores amb tranquil·litat per no pedre el tò muscular.
De vegades quan un va per la muntanya amb la btt pot trobar-se amb vistes extraordinàries, amb la soletat també pot viure's moments de relaxació espiritual i més quan camine sol. Sempre vaig pensant en les meues coses, i quí no ho fa? La vida sembla complicada a cada instant que passa, però la veritat es que no deixa de ser simple i els que la compliquem sóm nosaltres mateix.

Normalment s'hi veuen els valls i la mar, però de vegades...

Resten 53 dies. Trenta-tres anys.

 

Hui fa trenta-tres anys què vam formar una família i n'estic molt orgullós dels nostres fills. Ara ja no en tenim cap a casa, els pardalets surten del niu i volen sols... :-)
Ara són i de sobte ja no són...

Trenta-tres són molts moments d'una vida. Anem fent!

Resten 54 dies. Dilluns i bon dia.

La primera tasca del matí, anar al consultori per un anàlisi d'orina i fer-me un cultiu¿? ni idea, la qüestió es a vore si solucionem la febra d'una vegada.
Fa un sol que bada les pedres i una temperatura agradable.
Els aficcionats a la btt tenim la sort de gaudir de la natura en ple esclafit, la burreta ens durà a qualsevol lloc d'una o altra manera. :-)

Resten 55 dies. Enrrollats altra vegada

I és que ni sé si tinc la grip o què. Demà toca anàlisi, i en uns dies verure'm el resultat. De moment entrene amb la bici, però acabe malament i molt cansat. Hui tinc 37,5º de febra, és poc però no em deixa tranquil, :-(

Resten 56 dies.Big Bang!

Ahir va ser una mal dia, ho reconec. Quan hi han males notícies no n'estic content i si a més són perquè el pare d'un molt bon amic ha faltat, menys...

Hui hem sortit una mica a rodar, l'idea era fer-ne un centenar, amb barretes i café, però no ha estat així. A la fi hem esmorzat en Alcalaí i no he arribat als 90qm, però l'entrene anat be. Una mica de vent a la tornada però sense cap problema. Per supost sempre hi ha alguna cosa curiosa per la carretera i es què no hi ha que pedre el bon humor. :-)

Si cariño, lo imagino, :-)))

Resten 58 dies. Has faltat a classe xiquet!

Ahir vaig fer festa, liat amb els tracks de les etapes per Galicia. Hi ha que vore les posibilitats de l'etapa de VillaFranca del Bierzo fins Sarria: tres pujades diferents per les bicis cap a O'Cebreriro, la baixada cap a Triacastela,... I és què a peu no cal calfar-se molt el cap, però amb la btt (encara que no duiem pes) hi ha què, almenys, prevenir-ho.
a) Primera opció: Pel sender marcat. Aquesta em sembla que farà que acabem anant a peu per la pujada i no em fa molta il·lusió.
b) Segona opció: Per carretera (ara hi ha una autovia, i recorde que per la carretera vam vore només un cotxe en tota la pujada) cap a Piedrafita i des d'ací a O'cebreriro. Tela! Els % que recorde eren prou durs, això sí no cal baixar de la btt en cap moment.
c) Tercera opció: No la conec però tinc amics que l'han feta i crec que és la què millor ens anirà. Des de La Faba agafar la marca què indica 'bicis' i per una carretera més secundària pujar a O'Cebreiro, supose que els % son durs també.

Primera variant



La baixada cap a Triacastela pot fer-se també per camí de terra, pel sender o per la carretera (molt ràpida la baixada) Però ací ho decidirem una vegada hajm pres una cerveseta en O'Cebreiro.
Finalment, desde Triacastela tenim dues variants, tant interesants una com l'altra, Anar per SAMOS o anar per San XIL. Quí sap? :-))

SAMOS o SAN XIL? :-))

Això vaig estar preparant ahir i se m'oblida l'entrada del dia... ho sent.
Hui he entrenat, be, no tinc febra, les cames van prenent tó, el cor va baixant de polsacions,... a vore si aquest cap de setmana tot va be!. Adéu