Resten 60 dies. El bon oratge s'acosta.

Tots els camins van a Sant jaume, és així ¿no?. La Safor es una comarca valenciana on normalment es parla valencià, la he recorregut des de que món pare en va comprar la bicicleta, ja no us dic quan amb setze anys i la bultaco visitava a tots els companys de l'institut, i és què fins de Xeresa hi havien estudiant a Oliva.

A l'hivern

Cap a La Font de la figuera gaudirem de bones vistes, això espere, i no cal vore-les blanques. No us sembla? :-))

A la primavera

Resten 61 dies. Vaig a menys.

Ahir no va haver més remei que enrrotllar-se i deixar passar el dia. 38º de febra van tenir la culpa. Encara tenim una mica de malestar però sembla que només va mal la panxa, ¿grip intestinal? potser...
Em vaig quedar en gana de bici, però no va poder ser. Res, apa. M'he aixecat i he sortit al carrer,he anat preparant les eines de treball i les he desades a l'oficina. Ara em trobe millor, jejeje... no sóm res, anem a més diria món pare, però crec que en realitat el què vol dir es que anem a menys!! :-))

Resten 63 dies. Que arrape qui més puga!

Hem quedat amb la troupe en l'esglèsia de Sant Francés, com sempre, vora les 8:15 la gent venia agrupada i m'he agafat a la cua, :-) La planificació, senzilla: N-332, Beniarbeig, Pedreguer, Gata, Lliber i Alcanalí a esmorzar, al Bar Porche (Vicent és el millor). Després, per l'interior, cap a Parcent, Murla, Benigembla, Orba, Tormos, Sagra,  Ràfol d'almunia, Sanet i Negrals, Beniarbeig, El Verger, Molinell, i a casa. En total uns 85km. Collons, ara mateix tinc el cul com un cudol! Però be. Això vol dir que la setmana que vé hi ha que aprofitar, resten 63 dies però ara ja sé que físicament no deu haver cap problema. Xé.

Resten 64 dies. Revisió i alta.

Hui fa un mes i un dia, des del 23 de gener en concret. La meva traumatòloga diu que perfecte! Cal començar doncs a entrenar, així què demà matí apa! amb la bici! El procés va ser simple, amb unes molt bones mans, un ferret subjectant la cadera, el 23 de gener van llevar el ferret... i el ferret de record en casa. ;-)

A la d'enmig encara es nota la sombreta,,,, jejeje Ara espai i amb coneiximent!!!

Yeeeeeee.

Resten 65 dies. La maletarrrrrr, sí home sí.

Sabates amb cala i còmodes per caminar si escau. Mitjons (dos parells) Culots curts (2) Perneres Mallot curt (2) Manèguets Impermeable Guants d'hivern(n'empre uns de goretex que em van molt be) Braga pel coll Casc (a més duc un gorret finet per colocar-me'l entre el cap i el casc) Samarreta interior tèrmica(2) Ulleres (son fotocromàtiques, vull dir que actúen segons la llum existent) Camelback Llums davantera i posterior. eines (allen multi, tronxa cadenes, oli, brides) Ja no duc càmeres perquè empre tubeless i abans de l'eixida les ompliré del líquid sellant. Sabates (Jo duc unes sandàlies, amb les que vaig fer el camí francés a peu) Xancletes per dutxar-se Pantaló llarg (es divideix en dos) mitjons(1) si escau els de la bici també aprofiten. Samarretes de mànega curta(2) Forro polar. banyador Calçotets(2) cadenat Mòvil, càmera, gps (carregadors inclosos) Taps pels oits. Bolígraf i agenda Tovallola útils de neteja personal Sabó per rentar la roba Paperrrr higiènic Ibuprofeno, tiretes, betadine, VASELINA, repelent. Protector solar. Diners, tarja de crèdit, dni, tarja mèdica, credencial pelegrí.

Resten 66 dies. I en la maleta què?

He fet travessies llargues, si considerem que des de Llançà a Hondarribia, Mèrida a Oviedo, Roncesvalles a Santiago ho son, i d'altres més curtes però preparades per a ser llargues. Per la qual cosa considere que he assolit una experiència al respecte. Sempre he dut maleta, jejejeje ¿Però que porte en ella? Ací hi han 4,600 quilos, alforja y suport inclosos. Amb açò vaig estar 18 dies fora de casa, vam anar des de Llançà fins Hondarriba. Juas juas juas! Allò que més m'agrada i sense cap dubte és la maleta al coll, això no vol dir que no haja gaudit quan la maleta ha estat dins d'un vehicle.

Ací doncs cal fer una esmena: si és prepara un camí la maleta es diferent si va al coll o en un vehicle, i les diferències són amb suficient importància. Principalment perquè si va al coll, la cosa té collons, la bici costa més de dur. I per tant, l'esforç s'ha de calcular de diferent forma. Porte uns dies pensant què em pose dins la maleta i la veritat és que d'una o altra forma tinc que pensaró ben be. Encara i que aquesta vegada duiem un vehicle, jo tinc que tornar amb avió a Manises i la bici per paqueteria, així que la maleta no superarà els 10 quilos i una alforja que no superarà els 5 quilos per juntar-la amb la bici. Collons, fins escrivint perd la concentració. I la burreta anava be...

ben carregada i el burret estirava cap amunt.

Però no hi ha res, si un vol anar en bici a tope, com no dur res enganxat al cul, oi? juas juas.

Resten 67 dies. Hui li he pujat a la burreta.

Hui m'he decidit, la musculatura sembla be i doncs com feia solet apa, he tret la btt i me'n he anat a la platja, i he visitat un amic amb el qual he fet una xarradeta. Pel carril bici i amb esglai, encara i que he vist que les cames bé! Apa, el dijous l'alternativa (ye que no m'agraden els bous ni les vaques, només és una cita com qualsevol altra), a veure si amb l'amic que he visitat puc donar una volteta tranquil·la. ;-) Aquesta potser l'última etapa, Melide a Santiago, o potser si hi ha sort, acabe en Fisterra l'endemà. Ja veurem què passa. :-))) La qüestió és què Galicia ens reserva un puja-baixa extraordinari i no cal anar molt lluny, només veient el perfil del google... juas juas. En fi, en aquestes alçades ja tindrem les cames de ferro... de ferro pur!

Resten 68 dies. Núvol ens ha eixit hui el dia.

L'oratge diu que no hi ha risc, però quan he vist els 9º he sabut que hi era núvol. A veure com va passant el dia, ganes tinc de que arribe el divendres dia 24 i la meva metge comprove l'estat de la cadera i el fémur, almenys que em diga que puc fer exercici dalt la bici, perquè sino la meva bu... dic dona no em deixa pujar-li... a la bu... dic a la bici.

Sarria, tinc bons records de Sarria. He passat dues vegades, una en bici i l'altra a peu. Aquesta vegada torne en bici i en més coneiximent jejeje, si ja som ací es perquè tenen les potes dures els cavalls aquests.
Ja dins totalment de Galicia la verdor és total. Ara en un continu puja-baixa, i moltes coses a veure hem d'anar fent camí cap a Melide, on espere per fi, conèixer el restaurant Ezequiel i provar el polp, perquè cada vegada que he passat siga per una o per altra cosa mai em coincidit per poder entrar.

Resten 69 dies. Tots amb l'Alex!

Hui hem anat al passeig! hui tocava, Tots amb l'Alex , un xiquet amb una malaltia rara. I hem passejat una mica :-)
l'AT es una de les anomenades malàlties rares, no rentables per a les empreses farmacèutiques, i per tant no existeixen quasi investigacions sobre la malaltia. Els diners recaptats amb la cursa aniran destinats integrament a l'Associació Espanyola Familia Ataxia Telangiectasia (AEFAT) www.aefat.es amb l'objectiu de financiar la investigació sobre la malaltia i el seu tractament.


Vam arribar a Villafranca després de superar la creu de ferro prop de la sortida des d'Astorga, ara tenim al davant, potser i a més crec jo, la pujada més complicada de tota la ruta, hem de superar O'Cebreiro, i per fer-ho hi han almenys tres alternatives, la dels que van a peu, els de la bici per La Faba i per l'Antiga nacional passant per Piedrafita. Per la nacional vaig pujar quan veníem des de Roncesvalles i vam fer ni a Piedrafita, així que ara supose que triarem la dels de la bici :-))) La destinació és un dels llocs prou emblemàtics, Sarria. Una vegada superat O'cebreiro supose que recuperarem la marxeta. ;-)

Resten 70 dies. 30' amb 'rodillo', ara a ca la mare a dinar.

Uns estiraments, muntatge de la parafernalia i apa... a pedalar. Trenta minutets i a la dutxa. Fent com qui no fa vaig atrevint-me a fer exercici. Be!

En Astorga agafem el camí francés. S'han acabat les planícies castellanes, comença el calvari. El primer què vaig tenir en compte és la distància, des d'ací cap a Santiago és una mica més exigent per tant la reducció es a la meitad dels últims dies.
De sortida sempre anem cap amunt, poc o molt però cap amunt. La cosa està en arribar a la Creu de Ferro, un lloc on els pelegrins tenen la costum de deixar una pedra, de vegades amb un missatge escrit, i des de que ho fan, la quantitat de pedres es gran i supose que potser algún dia només quedarà a la vista la xicoteta creu de ferro que ara hi és allà dalt del poste de madera. No s'acaben les complicacions, vull dir que per les bicicletes tenim al davant una part de la ruta cap a Manjarín, el Acebo i finalment a Molinaseca, més be amb mescla de trialera, encara i que sempre podem agafar la carretera d'asfalt.
D'ací a Ponferrada, pas obligat si volem arribar al final de l'etapa en Villafranca del Bierzo.
L'etapa de hui te uns 75qm i en principi dificultat, encara i que és una preparació per l'onzena, on potser... però això, aixó és una altra història.

Resten 71 dies. Hui mercat, apa al carrer però ja!

Hui com ahir (no feu cas de les dates que mostra el bloc perquè va de puto cul), hui divendres com ahir dijous, fa solet, però hui no em quede tancat ho mani qui ho mani, apa, al carrer. En penjar la foto de l'etapa isc com un avió.
En Riego espere que haurem conegut a la familía de l'Alfons, que haurem descansat be, sobremanera perquè si hem arribat fins aquí es per collons! què sí home sí, doncs el que ens espera ara es un poc més de patidoret... juas juas. De Riego a Astorga, 100qm més pel davant, ara si que tinc por... el google diu que una mitjana del 1%, però sempre ho diu això recollons! i veient el perfil com què sempre anem cap amunt, em cague en tot! Hui passarem per molts llocs que corresponen a la vía de la plata (Sevilla-Astorga), Granja de mojeruela, Santovenia, Villaveza del agua, Barcial del barco, Villanueva de azoague, Benavente, Villabrázaro, Maire Castroponce, Alija del infantado, Genestacio, Santa Elena de Jamuz, La Bañeza, Palacios de la Duerma, Celada i finalment Astorga. Xé, molta matraca, que voleu que us diga. Apa, al carrer.

Resten 72 dies. Un dia més tancat a casa.

Ací, 'en espera', juas juas. La porta es va canviar ahir però... res, castigat a casa amb el solet que fa... ufffff.
Amb un poc de sort si puc provaré hui amb la btt a anar a la platja i tornar, son 4qm tan sols, ja vorem dien els cecs.
Vam arribar a Medina del Campo, més o menys com Oliva, però enlloc de mora preromana. :-) Des d'aci tenim al davant un altre dia de més de 100qm i amb perfil de serra. Pel camí passarem per Toro i Zamora abans d'arribar a la terra dels ancestres d'un dels components de l'equip, Riego del camino.
Per una banda més de 100qm i per l'altra moltes coses a veure. La Il·lusió no ens manca. Les pendents màximes gaire be no semblen grans i la mitjana es manté entre 1% i 1,5%, per més que mire el google earth no entenc aquests càlculs... pregue perquè no s'allunyen de la realitat :-) Són moltes hores entre un lloc i l'altre, almenys el pes anirà al cotxe. Collons collons...

Resten 73 dies. Canvi de porta del carrer.

Hui m'aixecat amb el soroll que fa el meu cunyat arrencant la porta del carrer. De tanta calor i fred... l'alumini dilata i dona pena veure-la tota inflada. Així que la dona, ja sabeu, auuu a canviar-la. Bon dia cunyat, pega-li fort!!!
Jo me'n vaig a caminar, no vull patir estrés o esquatre.
Sortim de Cebreros si tot va be, ja digué que els primers 100 qm en una etapa, després de cinc dies dalt la burra, poden sentar malament, però espere que em facen cas i s'hagen recuperat, física i mentalment.
L'etapa sembla complicada als primers 60qm, hi han canvis d'altitud de 300 metres que em fan pensar en portets que poden endurir el camí, però com a recompensa i cap a Medina del Campo tenim una segona part més lleugera i descendent.

Resten 74 dies. Plou poc però pel poc què plou, plou prou.

He de dir que al ploure l'humitat em fa tenir una sensació de més fred. Espere que durant el camí no ens plourà. Quince minuts al 'rodillo' ahir van pujar-me l'ànim, no estem mal encara i què duiem quasi un més sense fer un exercici físic com cal!
Des de Toledo, ciutat que haurem visitat i ben acompanyats, sortim cap a Cebreros. He de dir que aquesta etapa potser no siga la definitiva, més que res perquè fins arribar a Toledo no crec estar segur de poder fer més de 100qm. Així i tot, benvinguda la gana d'allargar-les una mica, la qual cosa pot convertir-se en un dia de descans, si manca, un dia de turisme, si hi ha gana, o un dia per arribar a Fisterra, el meu sonmi, jejejeje. El camí ens ho dirà!.
De Toledo cap amunt hi ha de tot, puja-baixa, port, pendents, baixades... fins i tot he vist alguns 12%, però a la fi la mitjana no supera el 2,2%, la qual cosa indica que no hauría de ser una etapa dura en sí mateix sino més be pels 100qm que té.
Apa, Alfons i JuanK, jo crec que voler és poder!

Resten 75 dies. Ahir festa, hui frescoreta.

Sí sí, els valencians al fred li diuen frescoreta, ;-)
Ací a vora mar 2º semblen -6º. Res, si vull entrenar haurè de provar amb el 'rodillo', ah! que no us he dit que en tinc un prestat!!! Doncs sí. Aleshores ens vam quedar a La Villa de Don Fadrique, i des d'ací cap a Toledo. Ernestooooo prepara la cenaaaaaa!!!! És que tenim alguns amics a Toledo, especialment l'Ernesto què esperem ens faça l'honor del soparet reparador, jejejeje.
L'etapa potser semblant a les anteriors de la planície castellana, algunes pendents que arriben al 9,4% però en general la mitjana no varia del 1,5%.

Resten 77 dies. Hui puje a la burra, què sí home!

La burra pels ciclistes no és més que la bicicleta, de carretra i muntanya, i és normal anomenar-la com la millor amiga, no diu mai no a que li pujes... juas juas, deixem-nos de bromes que no està el pati per fer-ne.
Vull dir que 'la burra': es la burra: . Recordeu, la nostra no diu mai que no, endevineu doncs la que ens durà pels camps castellans des de San Clemente fins a La Villa de don Fadrique. L'etapa sembla plana, el canvi d'altitud no va més enllà de 50 metres de diferència, les pendents màximes que trobarem son entre el 4% i el 6%, però la mitjana final ix entre l'1% i l'1,5%.

Resten 78 dies. Mare meua quin refredat he agafat!

Sí sí, que li pot passar al que té molta gana de btt? Refredar-se! juas juas...
.Mentrestant no hi ha res com obrir el Mapsource i veure etapa rere etapa. Si home, vam arribar a Chinchilla de monte-aragón, així que tot sembla que eixirem amb les btt cap avall, aleshores no massa perquè ben aviat tornem a la planície castellana, ordi? blat? No ho sé, però en maig potser el color siga verd. Cap Albacete segur.Haurem de bregar amb l'urbanitat de carrers i llocs fins trobar la sortida cap els camps altra vegada. L'etapa acaba en San Clemente.
Ací tancat amb mocadors a esquerre i dreta, recollons!

Resten 79 dies. 'Mi reino por un rodillo'

Sí sí, un d'aquests apareills per no sortir de casa.

És que els dies passen i hi ha que preparar-se. No cal que us diga que son més de 1000 qm en 14 dies.
Després del dia de sortida per les vies verdes del Serpis i de la Xixarra, ens espera la pujada a la meseta castellana, es dir, cap a Almansa. Haurem fet nit en la Font de la figuera, a l'hostal ca l'amable, ens haurem alimentat amb idea i tenim el port només sortim. Una vegada dalt ens trobarem en camps i camps de cereals. Si tot va be, a Chinchilla de monte-aragón. Fent com qui no fa, l'Enric ha de recercar aquells llocs per visitar i gaudir de descans.
En aquesta segon etapa no pararem a esmorzar, hi ha que tenir una rutina per l'alimentació i la què he fet en altres travessies amb la btt és la què primer provarem: Desdejuni complet al lloc de sortida; Una o dues peces de fruta sobre les 10:00 del matí; l'entrepà a les 13:00 i això sí, el sopar de calent amb pasta i carn.
Res, que resten 79 dies i oronetes i falciots no s'hi mostren per les vies.

Resten 80 dies. Em pica la cama.

El comptador va en marxa cap enrrere. Com soc una mica entrevessat m'he trencat la cadera dues vegades, la mateixa sí, i dues vegades m'han tret el clauet. L'última el 23 de gener passat, o sigui, unes dues setmanes. Una vegada llevades les grapes ja no em piquen. Ara em pica la cama i no sé si és perquè tinc la ferida en recuperació o perquè duc massa dies veient la televisió.
Almenys camine, estire o no la ferida, hui he fet prop de 7 qm, be doncs no va mal la cosa. De fet he de començar ràpidament l'entrenament amb la btt, el Camí de Llevant ens espera. Resten 80 dies.
Sortirem d'Oliva, des del Mediterrani, i passejant pels poblets de La Safor agafarem l'antic llit de la via Gandia - Alcoi, "Alcoy and Gandia Railway and Harbour Company Limited".

Via verda del Serpis hui en dia, arribarem a L'Orxa,ací esmorzarem amb un grup d'amics que ens acompanyaran amb les btt des de La Safor. Ens acomiadem i cap amunt, Beniarres, Muro d'Alcoi, la via verda de la xixarra, Agres, Alfafara, Banyeres i per Fontanars arribarem a La Font de la Figuera.
.
http://www.auntirdepedra.com/2011/05/el-ferrocarril-alcoi-gandia-i-el.html