Etapa 04: San Clemente a Villacañas

Las Pedroñeras, El Pedernoso, Santa María de los llanós, Mota del Cuervo, El Toboso, Quintanar de la Orden, La puebla de almoradiel, La villa de don fadrique.

Bon dia! Sortim del San Milan i el primer que fem és cercar un lloc per desdejunar, si home perquè el dia 1 de maig no venen fins més tard i clar, nosaltres hem d'anar fent camí.
Agafat el camí per l'altiplà fem la primera parada en un castells prou derruit en Santiago de la torre, els restes del castell i dos cases, entre elles sembla un corral d'animalets, :-)
Continuem gaudint de les autovies sense cotxes, jejejeje, no poden fer-se l'ànim de comparar el transit de Barcelona, per exemple. També dels molins xé, que n'hi ha molts.
Després d'uns poblets més menuts, arribem a Mota del Cuervo, on ens reben amb banda de música... juas juas... Be, no és per nosaltres però ens anima mentre creuem la ciutat.
Ací la ruta en general coincideix amb la del Quijote, per tant les referèncias amb aquesta última son evidents, noms de carrers, escultures, molins, etc...
Aviat arribem al Toboso! sí sí, d'on era la Dulcinea. Aquí visitem l'esglèsia i un parell de dones molt amables ens possen el segell a la credencial.
A la mateixa plaça, esmorcem/dinem un bon bocata servit per l'Enric, hui de formatge i clar... amb la cerveseta.
Amb forces renovades emprenen el camí de nou. El pla ho cobreix tot, la vista alcança... alcança... res i avant. Arribem a la villa de don Fadrique, on en principi deuríem fer nit, però com que ens trobem be i volem avançar una mica i vore si demà podem arribar a millor hora a Toledo, continuem fins Villacañas.
Deixem les bicis ben preparades per demà i anem a la dutxa, l'oratge aprofita i dona una ruixadeta per refrescar.
L'Enric i el Juank aprofiten per dinar, l'Alfons i jo mateix anem aviats de benzina :-))
De vesprada sortim per passejar i veure el poble, també assistim a una procesó i ens prenen uns tanquets de cervesa per relaxar.
A la nit, com quasi sempre, trobem una pizzeria i apa!
Collons amb la familiar...










Demà hem de visitar al nostres amics Ernesto i Maribel

Etapa 03: Chinchilla a San Clemente

Sortim de Chinchilla de Monte-Aragón amb sol i núvols repartits per tot arreu, perquè la vista alcança les turmentes que estan soltant la pluja. Quan s’hi surt de Chinchilla hi ha que tenir precaució, el desviament passa per anar a cercar un carrer paral·lel a la nacional i no seguir-la, nosaltres vam xocar amb la autovia i vam tirar endarrere amb el perill que suposa, però dins de l’autovia és més perillós si cal. Res, ens va ploure mentre fèiem la maniobra arrimats per fora la calçada cap arrere, no molt però ens va mullar que collons!

Una vegada ben encarats, passem per dalt l’autovia i emprenem el camí cap avall, ja era hora J, escalfem doncs be i sense fer esforç, gaudint de les vistes primaverals de la planície castellana. Al fons, Albacete, les vies de grava, pedra, fang i terra ens duran aviat a aquesta capital. Després un passeig per l’altiplà, passant per La Gineta i La Roda,.

Crec que ens hem mullat fins tres vegades, comptant la de la sortida. També ens hem aturat per tal de prendre alguna coseta, hi ha qui més i qui menys té ganeta...

Sota uns núvols negrets fem paradeta en Minaya i des d’aquí a Casas de los Pinos. I finalment a San Clemente.

Hui hem arribat a bon hora, tenim el lloc de pernoctació al Hotel Milan i aprofitem per fer turisme i també, com no, en hidratar-nos –cervesa amb llima... juas juas-.

Track

Etapa 02: Des de La Font de la Figuera fins Chinchilla

La ruta en general hi és ben assenyalada per fletxes i conxes, els amics del Camí de llevant s'emporten un 10 de la nostra part. Així i tot, sempre hi han obres i noves vies, AVE i altres que conformen alguns xicotets canvis, però no van suposar cap problema d'orientació.
Sortim de la Font de la Figuera ben assesorats pel Victor, llueix el sol i la temperatura no és ni alta ni baixa.


Una llarga pujada amb percentatges progresius ens porten a la meseta, Castella al davant, ara mostra un color verd per tot arreu, ordi, blat, alfaç...




L'arribada a aquesta planície també comporta la primera averia, el Juank punxa, en un trés i no res i seguim fent marxa aprofitant el sol.


Després de passar per Almansa -diu el dit valencià 'El mal que vé d'Almansa a tothom alcança'-, ens trobem davant l'única dificultat muntanyosa del dia, veíem centenars de conills, sembla una plaga manifesta, :-)) També observem uns refugis construïts en la guerra civil i que diu el cartell que ni van ser ocupats. Aleshores el Juank torna a punxar, i no només una vegada. Ha de tirar mà dels parxes i repasar i repasar les càmeres i la roda.
Una vegada représ el camí, passem per algunes poblacions, escasses per cert: Higueruela, Oncebreros, Hoya Gonzalo.

Tal com anem acostant-nos a Chinchilla veíem una nuvolada torbadora, juas juas. Així i tot en Higueruela aprofitem per prendre un entrepà, creient que ja no plourà, jejejeje... res més lluny del que passà.


Quan comença la pluja, després d'Hoya Gónzalo, ja no ens lliurem del fang i el patiment fins Chinchilla, on arribem gelats i enfangats.
Hem de rentar les bicis i a la dutxa, les cervesetes reparadores fan miracles...
Buen Camino!

Track

Etapa 01: Des d'Oliva fins a Beneixama

Sortir per fer una travessia amb btt on es preveu fer més de 1300km sempre és emocionant. Hi ha tantes preguntes que fer-se que un les oblida i apa, endavant.
Vam sopar la nit anterior en la Pizzería el Cresol de la platja d'Oliva, i vam celebrar l'anniversari del nostre amic Rafa. A un hora prudencial ens vam gitar per descansar.

Pel matí, jo mateix no podia dormir més i vaig aixecar-me ben aviat. La resta va anar apareguent per la cuina amb exitació, :-)
Un desdejuni preparat per la Mavi: café, llet, cola-cao, croisants, torrades, mermelada, etc... Va anar escalfant els motors.
Alguns amics, Manolo i Paco, son els primers en unir-se a la caravana. Durant la primera etapa tindrem companyia. La resta de companys se'ns uneixen al poliesportiu de Bellreguard.
Sortim amb les bicis pel carrer Ramón y Cajal, agafem el passeig i l'antic llit de la via del trenet Gandia-Oliva-Dénia, hui vía verda, per arribar a Bellreguard.
Des d'ací, ja tota la companyia formada, anem cap a Villalonga per accedir al Racó del Duc i el camí que voreja el ríu Serpis, per on abans circulava el tren Alcoi-Gandía. Ací ens trobem una primera rampa prou empinada, però en general, una vegada per la vía verda, no trobarem percentatges elevats.
Fem el primer avituallament en la població de L'Orxa, més com a festa d'acomiadament de tota la troupe que ens acompanya que per altra cosa, així i tot ens vé molt be l'esmorzaret.
Alguns ens acompanyen fins a Beniarrés on se'n tornen cap a casa i des d'on nosaltres prenem camí cap a Santiago... jejeje

El pas per algunes xicotetes poblacions com Gaianes i Turballos, precedeixen al superament de la nova autovia Valencia-Alacant al seu pas per Muro d'Alcoi, i des d'on agafem la via verda del xixarra.
Amb les forces al complet, visitem el monestir de la Mare de deu d'Agres, dic al complet perquè mira que les rampes se les porten... juas juas
Descans, cervesa i avant. Alfafara, Bocairent i Banyeres de Mariola cauen al nostre pas. Uns més cansats que altres, però hem de parar a la bencinera per prendre alguna cosa, perquè hi ha qui va amb els ulls encreuats.
L'oratge està més negre que'l carbó. Jo sempre he dut darrere les pertinences necessàries per si de cas, però xé...
Res, que en un intent d'evitar la pluja i arribar a Fontanars, agafem camí a Beneixama per sí avancem. La veritat és que no ens podem lliurar i acabem sota un pont de la carretera.
Primer error, aturar-se, poden dir-me el que vullguen -haver dut el xubasquer darrere-, en quan vam parar i gelats se'ns va fer impossible moure'ns de nou. Res que va tenir que arreplegar-nos l'Enric.

En la Font de la Figuera vam pernoctar en Ca l'Amable, lloc recomanable 100%.
De tota manera, vam fer els 90km.


Track

Toledum

Hem arribat a Toledo. Ahir vam fer un extra de 10km i això ens ha permés arribar a hora de dinar. En el chuletero, gràcies Domingo! Els olivans sempre donen una mà!

84 km seguint les fletxes groges, per la variant d'Almonacid de Toledo.

L'oratge ha estat bastant estable, sense pluja i amb clars i núvols.

Ara esperem a l'amic Ernesto per a sortir a vore Toletum i desprès a sopar.

2 Etapa. La Font de la Figuera-Chinchilla

Hem abandonat ca l'Amable, un 10 per tot, lloc, sopar, atenció... perfecte! Després del xicotet fracàs del dia anterior i de la mullada per la tormenta, hui el sol fa acte de presència iens acompanya durant molta part del camí. Seguint les fletxes del camí hem creuat les obres de l'autovia i hem anat guanyant altura cap a la meseta. Només hem arribat a la vora del nou AVE desdoblat cap Alacant (no te vies encara) el Juank ha punxat, situació que es repetirà diverses vegades durant l'etapa i que ens farà pedre prop d'un hora i quart, a la fi ha trobat el punxó en la coberta i ha arreglat els parxes. Alhora hem continuat fent camí fins que la pluja ens ha donat altra vegada pel... això. Ben mullats hem arribat a Chinchilla de monte aragón, hem llavat les bicis i de nosaltres no us dic res perquè... ejem...
El Juank nostabé, només li agrada enfangar-se i anar fent l'asturià. Conills a centenars, diuen que és una plaga, els camins be, però amb la pluja final i el tram que era de terra roja la qual cosa ens ha ralentit la velocitat. De tota manera, sota aquesta cortina d'aigüa mentre pedalejava no tenia fred, només m'aturat a l'hostal, buf...

Tot això va fer que la crònica no l'escrigué ahir i ho he fet hui. He pensat que ja que porte el llibre i vaig escrivint caa dia, ja faré una història més completa al respecte. Així que la de hui, us la escriure demà, us avance que ens hem tornat a mullar... jejejeje

1etapa Oliva-La font de la figuera

Bon dia! Son les 7,30 i sortim cap a Bellreguard i Almoines on s'afegeixen diversos companys, què ens acompanyen fins a L'Orxa a esmorzar i després al túnel de Beniarrés, on hem continuat cap a Gaianes i Turballos. Hem passar sota l'autovia i després pujat a cercar la via del xixarra. Hem visitat el monestir d'Agres. Via Alfafara i pel xixarra a Bocairent on el vent i l'oratge ha empijorat. Hem avançat el què bonament hem pogut, però enfilant el port de Fontanars la pluja ens ha impedit seguir. Duiem més de 90km pels desviaments que hem fet. Així que al coxte gelats i els 20km plovent a La Font de la figuera. Demà, si el tiempo no lo impide, a Chinchilla. :-)

Resten 2 dies. :-)

Resten 3 dies. Les bicis van arribant.

Sí, la meva maquineta, una Trek EX-8 però de l'any 2010. Gaudeix de la muntanya com el què més, encara me'n recorde de la sobrecàrrega als canells i lloms perquè no duiem suspensió, ni davant ni al darrere. Ara, si la bloques perfecte, si la actives més perfecte, les complicades baixades s'acaben sense la sensació de no tindre ni mans ni cul... jejejeje.
La revisió va acabar amb el canvi d'un component de la direcció perquè s'enganxava, canvi de pastilles de fre del darrere, engrasament general i posta a punt pel meu amic Llopis, de Bicicletes Sanchis de Xàtiva.
He de dir que ahir va arribar la bici del Juank, dins d'una caixa, ja que se la monte el divendres ;-)
Una volteta de 30km vora la platja, riu Gallinera, la Marjal, Font salada, per les aigüeres, i cap al Catiu per arribar a l'hortet del meu amic Vicent, salutacions i a casa, éll sempre és a l'hortet és la seva passió.
Be doncs, queda no res, esperem que aquest oratge tan inestable ens deixe arribar a L'Orxa i esmorzar el dissabte.

Resten 5 dies. Templa xiquet el semàfor és en vermell

El portet d'Orba

Què sí home, tranquil·litat pel davant. Ara mateix fa sol. Dins d'una estona a fer-nos una cervessa i cap a casa a dinar. Ahir i despús-ahir vam acabar de preparar l'entrenament sobre la de carretera, demà potser treurem la MTB de vespradeta a què li done l'aire i rodar tranquil.
El dissabte vam fer-ne 130km, una bona volta sí, Alt de Sagra, El Portet, Bèrnia, Benitaxell i Port de les Planes a Dènia, entre aquestos km, vam accelerar, vam decelerar, de tot; la maquinaria sembla en ordre.

 Bèrnia des de Xaló

Benitatxell